Aquesta entrada la començaré amb una versos de l'entrenyable Jaume Sisa:
Si la feina t’abandona
i aquell vers ja no t’inspira.
Quan l’amor et decepciona
i els amics ja no et conviden
un anhel encara albira
és la llum de Barcelona.
i aquell vers ja no t’inspira.
Quan l’amor et decepciona
i els amics ja no et conviden
un anhel encara albira
és la llum de Barcelona.
. . .
Retallada per les ones
d’una onírica calitja,
una dança de neurones
s’improvisa cada dia
ara rius, ara sospires,
recreada Barcelona.
. . .
Mira, mira la ciutat comptal
és turística i domèstica
és una postal.
Aquest record de la cançó que en Sisa va dedicar a Barcelona no ha estat més que un pretexte per presentar un altre artista que també s'inspira en la nostra ciutat en els seus quadres.
Us convido a fer un passeig per l'obra del pintor i mestre Jaime Picazo, pintor de realisme urbà, amb la mirada posada, especialment, en el casc antic de Barcelona. Espero que us agradi.
També pots seguir el vídeo de la seva obra en aquest enllaç (retrospectiva i obra recent):
