Aquestes tendències no responen simplement a una preferència estètica, sinó al coneixement i l’ús de les games de colors que harmonitzen entre ells i tenen una tendència cromàtica similar.
A grans trets, podríem definir el color com a llum i el color que té un objecte com la llum que reflexa. Hi ha dos tipus de colors, els colors-llum que produeixen més claror en les mescles i els colors-pigment, que les enfosqueixen.
La vista humana pot percebre infinitat de colors, però n’hi ha tres, que anomenem primaris, a partir dels quals es poden formar la resta de colors quan els barregem, però que no poden ser creats barrejant altres colors.
Hi ha dos grups de colors primaris, els que s’apliquen a la mescla de llums: vermell, verd i blau, i els que s’apliquen a la mescla de pigments: cian, groc i magenta (que en pintura a l’oli també s’anomenen: groc cadmi clar, carmí i blau turquesa).
Els colors-pigment produeixen un fenomen invers en les barreges, és a dir treuen lluminositat al color que surt de la mescla. De la seva mescla es poden produir tots els colors, excepte el blanc, perquè és el que té més quantitat de llum.
De la mescla de tres colors primaris neixen els tres colors secundaris: vermell, verd clar i blau intens. I de la barreja dels colors primaris amb els secundaris, es produeix nou colors, sis dels quals anomenem terciaris. Són el taronja, carmí, verd clar, verd maragda, blau ultramar i violeta. Els altres tres colors són grisos.
Colors complementaris:
Els complementaris són els colors que queden a l’extrem oposat del cercle cromàtic. La seva particularitat és que situats un al costat de l’altre dos complementaris fan el màxim contrast de color.
Harmonies de color:
Els colors harmònics són aquells que produeixen un esquema de color atractiu a la vista. El cercle cromàtic és una valuosa eina per determinar harmonies de color i per conèixer el complementari d’un color.
 |
| El cercle cromàtic |
 |
| L'escala cromàtica |
