Estreno aquesta secció amb el moviment pictòric que més m'apassiona i que, segons el meu punt de vista, més ha revolucionat la pintura: L'Impressionisme.
Aquest moviment es considera el punt de partida de l'art contemporani i va aparèixer, a finals del segle XIX, com a reacció contra l'art acadèmic. Va néixer a França pel desacord d'alguns pintors amb els temes clàssics i les estrictes fórmules artístiques de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts.
Els impressionistes pintaven a l'aire lliure, amb pinzellades soltes i utilitzant els contrastos entre colors complementaris, en lloc del clarobscur. Els pintors acadèmics definien les formes en una degradació de tonalitats, utilitzant el negre i el marró per a les ombres. Els impressionistes, suggerien les formes fent servir els colors primaris (cyan, magenta i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta). Tenien un gran coneixement de la teoria dels colors.
Els motivaven els temes de la vida quotidiana i el seu principal objectiu era aconseguir una representació del món espontània i directa.Sovint, repetien nombroses vegades un mateix tema, per tal de captar les variacions sofertes pels canvis de llum. De fet, es preocupaven més per captar la llum sobre l'objectes, que per definir amb exactitud la seva forma.
Les figures principals del moviment impressionista són: Edgar Degas, Claude Monet, Berthe Morisot, Camille Pissarro, Auguste Renoir, Alfred Sisly i Edouard Manet.
 | ||
| Venècia, el Palau Ducal -Pierre-Auguste Renoir (1881) |
 | ||
| Ballarines - Edgar Degas (1880) |
Els amants de l'art contemporani en general i del Impressionisme en particular poden gaudir aquests dies d'una fantàstica i molt complerta exposició al Caixa Fòrum de Barcelona: Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark.
A la mostra s'hi exposen obres dels pintors realistes de l’escola de Barbizon: Corot, Millet, Rousseau, al costat dels grans mestres de l’impressionisme: Sisley, Pissarro, Manet, Monet, Degas i, sobretot, Renoir.
L'exposició és tan excepcional que amb un sol dia no en tens prou per captar totes les sensacions que et provoca. Val molt la pena.
 |
| Nenúfars -C. Monet (1916-1923). |
 |
| El jardí de Pontoise - A. Pissarro (1877). |
