L’objectiu d’aquest viatge ha estat, principalment, visitar el Musée d’art moderne de Céret (França). En altres estades pel Vallespir, ens havia quedat pendent aquesta visita i teníem un deute i un bon pretext per tornar a aquesta petita població.
Com per a l’art no hi ha fronteres i disposàvem de temps per voltar una mica més, hem aprofitat per fer una primera parada a Figueres i visitar el Museu de l’Empordà i un dels museus de la fundació Gala-Dalí, el Castell de Púbol.
Passejar per l’Empordà sempre és un regal pels sentits. En aquesta comarca, es fon el paisatge planer amb els colors dels seus camps i els relleus de les muntanyes que l’envolten. El mar, sempre present, i un horitzó net per l’efecte del vent, et transmeten llibertat i unes sensacions tan renovadores que no es estrany que hagi estat font d’inspiració i el lloc preferit per tants artistes.
El castell de Púbol és un edifici molt antic, del segle XI, que Dalí va regalar a la seva musa Gala, cap al final de les seves vides i que va decorar i adaptar perquè s’hi trobés a gust. El museu no té més interès que el de conèixer una mica més la personalitat i la manera de viure d’aquests polèmics personatges. S’ha de dir que tenien bon gust i aquest castell i el seu jardí no són una excepció. La visita és divertida i el poble de Púbol es mereix una parada i un dinar en el restaurant Casa Bosch, si t’enganxa l’hora apropiada.
El més destacable de la visita al castell ha estat l’exposició de fotografia Dalí by Halsmsan, que es mostra en les golfes de l’edifici i que et sorprèn per les imatges tan creatives i innovadores que aquest fotògraf va fer inspirat i acompanyat per Dalí. Donat que el preu de l’entrada és força abusiu, ens vam alegrar de poder visitar aquesta exposició que és molt original i interessant i rendibilitza una mica la visita al museu.
El museu de l’Empordà de Figueres és força més econòmic i, tot i tenir una col·lecció molt local, és bastant complet i té algunes obres molt dignes. També en aquesta ocasió, hem pogut gaudir d’una exposició de fotografia, en aquest cas temporal, sobre fotògrafs de la fundació Foto Colectània. Hi ha fotografies que m’agraden especialment, com algunes de Toni Catany, Maspons o Miserachs. Recomano moltíssim aquesta exposició que anirà exhibint-se per diferents llocs del territori. La següent parada ha de ser Terrassa....
Tornant a la destinació principal d’aquest viatge, cal comentar que Céret ha colmat plenament les nostres expectatives. Aquest poblet francès té unes característiques que el fan especial a primer cop d’ull. Els seus carrers tenen l’encant del midi francès, amb les seves terrasses, els carrerons estrets i flors a dojo, fins i tot a l’hivern. L’envolten camps, un riu i sobretot les muntanyes del Pirineu, amb el Canigou en primera línea. La llum que desprèn és molt especial i possiblement és el seu atractiu principal. Cap a principis del segle XX, s’hi van instal·lar l’escultor Manolo Hugué, el pintor Frank Burty Haviland i el compositor Déodat de Severac. Ràpidament, van convidar amics seus de Montmartre com Pablo Picasso, Juan Gris, Max Jacob, entre d’altres, que s’hi van establir i van convertir Céret en una població de pintors i bohemis, que va seguir acollint noves onades d’artistes en els anys posteriors, especialment després de les dues guerres mundials. L’aventura cultural de Céret va continuar al llarg del segle XX i per iniciativa del pintor Pierre Brune i gràcies a l’ajuda de Picasso i Matisse, que van donar una gran quantitat d’obres, l’any 1950 es va inaugurar el Musée d’art modern de Ceret.
El museu s’ha implicat en l’art contemporani més avantguardista i la seva col·lecció és d’una gran qualitat. Una de les seves virtuts és que dedica força espai al impuls i difusió dels artistes joves, especialment, del sud de França i Catalunya. A nivell pràctic cal dir que l’entrada és econòmica i a més et permeten entrar i sortir del recinte tantes vegades com vulguis en la jornada. En el museu també hi ha sales d’exposicions temporals i una biblioteca amb un fons molt especialitzat.
Segons el meu criteri, la visita val molt la pena i, si disposes de temps, pots aprofitar per fer una mica de turisme per la zona, que te molts atractius. Nosaltres hem triat acabar l’escapada a Colliure, poble costaner on va viure Matisse i ens hem allotjat a la “pintoresca” fonda “Les Templiers”, que sembla una sucursal del museu de Ceret per la quantitat de quadres i dibuixos que cobreixen les seves parets. Colliure també té els seus racons artístics, com ara la instal·lació de dotze miradors que permeten enquadrar des de diferents angles del passeig marítim la torre de l’església, que és a tocar del mar i un edifici realment singular. Tot el poble respira Mediterrani i en algunes cantonades hi ha rèpliques dels quadres que pintors famosos han fet al llarg del temps inspirant-se en els seus paisatges.
