LolArt: Hopper, pinzellada del realisme americà del segle XX

Aquest mes de juny i fins a mitjans de setembre, es podrà visitar al Museu Thyssen Bornemisza (Madrid) una exposició del pintor americà Edward Hopper.

L’exposició ha estat presentada com la més àmplia i important selecció de l’obra d’aquest artista que mai s’hagi mostrat a Europa, amb préstecs de grans museus com el MoMA i el Metropolitan Museum de Nova York. Tot un reclam, sens dubte.

Degut a la distància, em serà difícil poder gaudir d’aquesta exposició. Però, potser també per això em provoca una gran curiositat i un enorme interès per conèixer l’obra d’aquest pintor, que va ser un exponent del moviment realista nord-americà i un dels pintors vinculats amb l’Escola Ashcan.

Hopper va ser famós, especialment, pels seus retrats i per pintar escenes de la vida quotidiana als Estats Units de la seva època. És autor d’algunes de les imatges més conegudes en l’art americà. Els seus quadres, de gent del carrer i de llocs comuns, tenen la peculiaritat d’expressar en profunditat el sentiment d’aïllament i soledat des seus personatges, a la vegada que transmeten tranquil·litat i harmonia.

Hotel Room, 1931

Breu ressenya d’ Edward Hopper (1882-1967), The Eight i l’Escola Ashcan

Edward Hopper es va formar a la New York School of Art, però la influència més significativa en la seva formació va ser el realisme que defensava el seu professor Robert Henri, caracteritzat per la seva oposició tant a l'academicisme, que encara era molt present al començament del segle XX, com a l'anomenat impressionisme americà, una tendència que els pintors vinculats al moviment “realista” consideraven artificiosa i aliena a la cultura americana.

Hopper, Autoretrat (1925-1930)

Henri va encapçalar el grup de pintors The Eight (Els Vuit), que tot i exposar junts només una vegada, l’any 1908 a Nova York, van establir una de les principals corrents de la pintura nord-americana del segle vint i una societat artística pròpia en els barris populars de Nova York, que es va dedicar a crear una pintura nativa, com a reacció a la tradició acadèmica i estètica americana. El grup principal estava format per William Glackens, George Luks, Everett Shinn i John Sloan. Els quatre havien treballat com a reporters artístics del Philadelphia Press i estaven acostumats a fer ràpids apunts d’escenes de la vida quotidiana, alhora que eren bons coneixedors de la vida urbana dels salons, les sales de billar i els barris de tuguris de Nova York.

Pocs anys després de la seva exposició conjunta, els vuit pintors van ser absorbits per un grup més gran anomenat l'Escola Ashcan, coneguda pels crítics detractors com A shcanshool (escola de la galleda d’escombraries) o fins i tot “la banda negra revolucionària”.

Aquests adjectius els van rebre sobretot perquè els retrats realistes del grup mostraven els aspectes més pobres de la vida a la ciutat. Van escollir un realisme força acadèmic pel que fa a la tècnica. La seva principal novetat tenia més a veure amb els temes que triaven que no amb el traç, la pinzellada o l'estil. Tot i que, segons els crítics, estaven més interessats en els aspectes folklòrics que en les qüestions socials que plasmaven.


Everett Shinn, Robert Henri and John Sloan; members of the group, "The Eight."		, 1896

Snow in New York, Robert Henry, 1902

Encara que Hopper no formava part del grup, s'hi sentia vinculat i compartia en gran manera el seu ideari artístic i les seves referències històriques, especialment l'admiració per Velázquez, el realisme holandès del segle XVII, Courbet i Manet. Les seves estades a París (amb breus viatges a Holanda i Espanya) el van convèncer de la seva tendència pel realisme, però li van permetre també estudiar la pintura impressionista, que va influir decisivament en la seva manera d'entendre el color.

Altres pintors europeus que van despertar el seu interès i el van influir en la configuració del seu llenguatge pictòric van ser Albert Marquet, Félix Vallotton i, especialment, Walter Sickert, pintor britànic seguidor d'Edgar Degàs.

El 1918 va passar a ser un dels primers integrants del Whitney Studio Club, el centre més dinàmic per als artistes independents de la seva època. Posterioment, va dedicar-se a altres formes expressives, com el gravat, amb el que va rebre nombrosos premis. A partir de 1933, amb una retrospectiva seva al Museu de Nova York d'Art Modern, Hopper va rebre un gran reconeixement en el seu país i se’l va arribar a descriure com un "mestre la poesia del qual és el realisme”.

Per acabar aquesta ressenya, vull remarcar que a principis del segle XX, igual com va passar a Europa, la controvèrsia i la polémica en el món de la pintura també es van fer notar i van ser una forma de vida pels artistes dels Estats Units.

El que trobo sorprenent, és que a Europa en aquella època es considerés revolucionària l’obra dels impressionistes, que s’enfrontaven a l’academicisme clàssic i, als Estats Units es considerés més revolucionària la temàtica com a font d’inspiració que la tècnica utilitzada. Donant-se el fet que obres molt acadèmiques, passessin per revolucionàries pel simple fet que retrataven la gent del carrer.

Que diferents que som a un cantó i l’altre de l’Atlàntic, tot i que hi hagi qui s’entesta en fer-nos passar per quasi iguals...

Algunes imatges.....