«Mira dos veces para ver lo exacto. No mires más que una vez para ver lo bello.»
Henry
F. Amiel, Diario íntimo (1821-81)
El museu del Prado ofereix aquest estiu una exposició temporal que reuneix al voltant de 280 obres que tenia conservades en magatzems o cedides a altres institucions.
Nu a la platja de Portici -Marià Fortuny, 1874 |
El museu del Prado ofereix aquest estiu una exposició temporal que reuneix al voltant de 280 obres que tenia conservades en magatzems o cedides a altres institucions.
Totes elles són de gran bellesa i refinament i un dels atractius
principals de la selecció és que es tracta d'un recorregut per un llarg període de la història
de l’art: des de finals del segle XIV, a Itàlia, França i
Països Baixos, fins a finals del segle XIX a Espanya. Així doncs, tal com s'anuncia en el títol de la mostra: de Fra Angelico a Fortuny.
Pel
meu gust, l’exposició es podria haver fet més didàctica i amb més explicacions al costat dels quadres, perquè els bocabadats visitants no tinguessin
tanta feina en poder situar-se correctament per localitzar l’obra en el mini catàleg que et donen a l’entrar amb
les dades bàsiques de l’exposició. Però ja se sap, no es pot tenir tot.
Tot i
la feina afegida d’haver de consultar les obres en el petit fulletó (no gaire
apte per curts de vista) la gran qualitat i preciosisme de les obres mereix sobradament
aquest esforç i fins i tot et provoca una certa satisfacció al endevinar per tu
mateix qui n’és l’autor, l’època, l’estil, etc. Diguem-ne que es tracta d’una
exposició “interactiva”.
Els
quadres que més m’han impactat són els de les sales IX, X i XI, amb obres de
pintors flamencs com Rubens, Jan Brueghel El Vell o David Teniers i algun quadre de Velázquez,
Murillo o Zurbaran i, sobretot, les
sales XVI i XVII, amb quadres de Goya i Marià Fortuny. Especialment,
les d’aquest últim que són una meravella.
En
resum, si heu de passar per Madrid o teníeu pensat anar-hi, us recomano veure l’exposició
La belleza encerrada, que hi serà fins al mes de novembre.
I si
no us hi podeu desplaçar, sempre podeu fer una miradeta a l’enllaç de la pàgina
web del museu. Així com l’exposició és una mica parca en detalls, els suports
infomàtics i multimèdia del museu són força complets. Aquí ho teniu: